Moby Dick, l’èpica d’una obsessió

Published by Leave your thoughts

El capità Ahab és un dels grans personatges de la literatura universal. Un ésser que evidencia l’obsessió humana que va més enllà de la raó, capaç de consumir la voluntat i eliminar qualsevol element bondadós de l’ànima.

De Moby Dick s’han realitzat múltiples adaptacions, algunes més properes a l’original que d’altres. Aquest muntatge està inspirat en la solitària figura d’Ahab i la seva lluita contra la balena. I convida l’espectador a fer un viatge a les profunditats de la bogeria d’un home capaç de tot per satisfer la seva obstinació.

Un espectacle total, valent i innovador.

Feia 13 anys que Josep Maria Pou anava al darrere del Moby Dick de Herman Melville. Tot un clàssic de la literatura escrit l’any 1851 del que sempre s’ha dit que, a més dels temes mariners i de la pesca de la balena, acaba parlant també, i de manera profunda, de l’existència humana “…amb reflexions sobre àmbits tant diversos com la filosofia, la biologia, la religió o la diversitat”.

Moby Dick és una novel·la de la desmesura en tots els sentits. Monolítica entorn del personatge d’Ahab i la seva obsessió, relata la bogeria del capità per enfrontar-se al monstre que ja li ha pres la cama, i morir si cal en la grandesa de la lluita. La vida del capità té un únic objectiu i rebutja qualsevol motiu que el pugui distreure. S’ha quedat sense sentit de la realitat ni de la humanitat, viu trencat per dins, és un ésser fantasmagòric que només pensa en l’arpó i en la balena blanca “…sus movimientos son los de un ser atormentado, corroído por el dolor de la pierna amputada, el hueso clavado en el muñón, tan mal cicatrizado como la herida de su alma”.

Andrés Lima, el director, ha cuidat els detalls amb minuciosa exigència perquè l’èpica del relat impacti l’espectador “La cuidadísima puesta en escena de Lima tiene un fulgor operístico, con Pou como bajo profundo que parece alternar arias y recitativos”. En una representació sintètica però espectacular de la proa del Pequod, les veles i el cordam del balener son bandejats per la tempesta i pels malsons dels seus tripulants, que es retallen en un cel il·lustrat per les dramàtiques projeccions d’Àngel Raió. La il·luminació amb tocs poètics i la música i l’ambient sonor de Jaume Manresa ens avancen el drama, al costat “d’una escenografia també èpica de Beatriz San Juan, que creen en conjunt una atmosfera imprescindible perquè la imaginació dels espectadors s’activi i supleixi tot allò més descriptiu i literari que la versió ha hagut de deixar…”.

Oscar Kapoya i Jacob Torres acompanyen Pou a l’escenari i es reparteixen diversos personatges encomanats de la mateixa soledat i bogeria que Ahab; els seus papers ajuden amb eficàcia a ressaltar, a engrandir encara més l’omnipresència del capità. La seva és una lluita apassionada, fatal, malaltissa, que Joan Cabestany ha concentrat en 90 minuts dedicats al servei d’una interpretació de Josep Maria Pou que recordarem per molt temps “…Lo borda. Se sobresale. En todos los sentidos: movimiento escénico, dicción, entonación… No vemos a Pou sobre el escenario aunque sea su cara, su cuerpo y su voz la que estemos viendo. No es él: es Ahab”.

Categorised in:

This post was written by admin_one

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *